Infinit inmortal.

Els meus dits toquen el reflex transparent de la meva cara

deixo sortir tot el jo i l’horitzó m’envaeix

es llavors quan jo no sóc i a l’hora hi sóc tot.

Darrere meu només hi ha la meva vida

i el meu nas ja toca l’infinit

tinc els dits del peu a un barranc.

Un llamp glaçat m’envaeix la columna

l’esternón atura els meus pulmons

me’n ric d’ell i segueixo endavant.

L’aire mou els meus llavis pronunciant paraules que tan sols jo sé

la música dels meus moviments i el dibuix de les meves mans

són tot el que tinc davant d’aquest no res.

Els ulls de la serp m’atravessen

i em fan recordar els teus que m’agafen la mà

Saltem? Xiuxiuejo

Que? Respons

Saltem! Ens empento.

Sóc al terre, les mans són plenes de pedres

els genolls clavats al terre m’aixequen.

Et miro als ulls, m’atravesses

miro endevant i només veig la immortalitat

la nostra immortalitat.

Els meus dits toquen el reflex transparent de la meva cara

la finestra s’obre davant meu

passo davant de gent que segueix dormint

i tenen els ulls envenats.

Li trec la cinta a una noia del meu costat

es guapa, els ulls li brillen quan em veu, plora.

Me la poso i començo a caminar

sento el remor d’unes pedres

noto la teva mà amb la meva

veig els teus ulls a través de la cinta.

Ets tu, ho sé

dius... SALTEM!


Le chat noir.