Le chat noir

Camina sol sobre adoquins un gat negre com la nit, a qui no il·lumina cap llum d’ulls ni pensaments acurats de potes d’aranya, tansols pensa en el carrer, humit i taronja. Ni en l’assassí aganivetat que hi ha a la cantonada, ni com n’estaben de tacades de sang les mans de l’home amb qui s’ha creuat, només pensa en la boira musical que surt dels cubells de la brossa. No sent l’orgasme que te la veïna, ni olora la sang que plou del cel.
Aquest gat, negre com la nit només pensa en les gates per les que ha miolat, ha perdut la conta de les vides que té. Recorda la rosa que duia a la boca el dia de Sant Valentí, com els pétals volen sobre la fina pell d’alguna gata maula.
Aquest gat, negre com la nit avui marxa a dormir a la lluna pujat sobre un gin tónic carregat amb notes d’un blues. Vola, abduït per la llum taronja d’algun fanal ja baixarà, ja muntant un peix espasa.
Mira enrere quan plogui, mira enrere quan es faci fosc, si els teus ulls no només llegeixen i el teu cor no només batega, gira’t, potser hi ha quelcom extrany. Dú una rosa vermella com la sang, un gat negre, com la nit.




Le chat noir.

Skins

La pell es mes real que les paraules
Les sensacions que es filtren per ella
La magia que combina amb els nostres ulls
La nostra mà cosida que ens porta a la fi del mon
On només tu i jo arribem
El nostre món
La pell es el que sent la pluja dels nostres ulls
L’amor bionic que ens poseeix cada batec
La metzina que ens suicida
La pell es el que et toco quan estem junts
I el que creus que et toco quan sabem que pensem
El que et recorda la meva olor
I on queda la teva quan deixo de tocar-te
La pell es el que em fa sentir-te
Per on suo la teva saliva
El que em permet sentir-te
No només es pell, es electricitat
Es magia, es dansa, es blues
La pell es l’òrgan del tacte
Es el joc que hi ha entre tu i jo
La pell es el que et fa pensar en mi
I a mi el que em fa sentir-te a tu


Le chat noir.