Visceral

On ets tu que em tens?
Tu, que saps mossegarme
Tu, que jo t’estimo
Ets dins meu i ni tansols jo et conec
No se on ets
Em beses amb ulls escarlates
Em mossegues amb passió
Desitges el carmesí del meu cor
Una necessitat vermella ens invaeix
Em menjo la teva llengua
M’empasso el teu cor
La música corre entre tu i jo
Hi ha magia sota els nostres peus
Tu, que jo no et veig
Tu, que t’imagino
Ets la meva droga
Les papellones m’arriben a la pell
Palpo tot amb el nostre cos
Sintetitzem l’humitat de la nostre suor
I el nostre voltant es congela

Passos fermes de moviments fluids
Entre mirades de fades
Que ens marca un tango bionic
Llums tenues on hi veu el tacte del nostre cos
Encara quan no t’he trobat
I si demà ens creuem?
Ma femme imaginiére, ma femme ideál
Tu, que els meus pensaments només et veuen en éxtasi neuronal
Pell contra pell
Mugró contra mugró
Llavi contra llavi
Tot tan suau i etílic
Plou música, som pur romanç
Un ambient tan carregat en un claustre amorós
Quan siguem sota un fanal
I la nostra sang vermella, roja, carmesí, escarlata...
La nostra sang inflamable
Quan un petó meu sigui una rosa
Tendre, suau, sabrós, sentit, perillós...
Llavors? El temps s’aturarà
I ens fondrem, el summum serà nostre
Quan et trobi
Moriviurem.


Le chat noir.

Calle la pantomima

Avui he passejat pel raval, un raval humit que em refrescava entre agulles mullades de cel caient al món dels humans, un món fred i diferent en cada part en la que pensaments barrejats individuals i afortunadament diferents fan que els racons càlids a la terra siguin difícils de trobar, especials captures fotogràfiques al plasma cerebral.

M’agrada passejar sol pels carrerons si al corrent d’aire d’entre les orelles hi passa la musica dels meus auriculars. Quan hem sento com a una novel·la negra caminant sota roba estesa encara enfosquida per l’aigua de la rentadora, cultures i sociologies distants reflexant la por de sentir el dia a dia de cadascú, entre batecs connectats en fraccions de segon i tallats amb tisores de raó.

Amb passos sense rumb, perdut entre pensaments relaxats i sentiments ardents de cor apagat. Cada gota de sang bombejada forma part d’aquí, cada gota de sang té la cartera robada i l’ha mirat alguna Julieta temporal, jo, les meves connexions neuronals i els batecs del meu cor caminem amb un suc natural d’un euro entre traficants de somnis i romàntics empedernits.


Le chat noir.