sábado, 9 de octubre de 2010

Dessalinització Humana

Cap on anem? Les cantonades tenen senyals de prohibit
I hi ha un paio que cobra peatge als passos de zebra
L’humor sense gràcia mou les fulles del carrer
I la por els engrantges de la taronja mecànica
La llum d’un fanal m’invaeix com un OVNI
Estic dins el clabagueram
I allà no m’hi trobaràs
Sol com un mussol on ningú em troba
No veig ningú a qui allargar la mà
No em fa gràcia
Surto a caminar, sol, com un mussol
No allargo la mà
No em fa gràcia
No ric d’humor sense gràcia
No engreixo els engranatges
Potser soc jo que no m’hauria d’haver llevat
Potser sóc jo que m’he equibocat de sabates al sortir de casa
Si miro al terre tinc dos peus esquerres
M’estiro sota un pomer, la gravetat fa que vomiti
Em cauen els intestins
Nauseabund, sol com un mussol
Als ulls hi porto dues monedes, son pel tio del peatge
Només soc una hombra que ho atravessa tot
Fluïda com res, sense cos, sense sang
Cap vent de ponent m’agafa
No ric de coses sense gràcia
No tinc por
Em falten connexions neuronals per adivinar que penso
Necessito temps i café
Necessito corrent del mar per ser com ells
Per moure els engranatges...
No tinc por, tinc pressa
Res, res res res
Res trobo devant meu
Sol com un mussol.


Le chat noir.

lunes, 4 de octubre de 2010

EL PREGÓ DE LA FESTA DE LA MORT

(Tots): Benvinguts a la festa de la mort!
1: Comença el compte enrere per el vostre fi.
2: Prepareu-vos per morir a mans de la dalla.
3: I de vosaltres només quedaran cendres.
(Tots): NEMINI PARCO, la mort no perdona a ningú! (x3)
1: Potser no tindràs llàgrimes sobre la tomba ni flors al cementiri,
2: Però sabràs que després t’espera la vida eterna.
3: Quina és la diferència entre la vida i la mort?
1: Quan el meu rellotge es para, la vida s’acaba!
2: Quan la meva dalla et talla el cap, la vida s’ha acabat!
3: Quan el foc et crema el cos, la teva vida s’ha fos!
1: Passen els anys, passa ta vida, passen els mesos, passen els dies.
2: Passen les hores, també els minuts i aquest pot ser el teu últim segon.
3: Perquè d’aquesta vida de teatre, aquest en serà l’últim acte.
1: Aquesta nit serà la nit en que deixareu de respirar...
2: El vostre cor es pararà...
3: I en res més podreu pensar.
(Tots): NEMINI PARCO (x3)
1: Perquè nosaltres som la mort i a ningú deixem escapar.
2: Nemini Parco cridarem i tu no et podràs amagar.
3: La mort no perdona a ningú, això t’ha de quedar clar.
1: Ballant entre mort i vida.
(Tots): Preparats per anar a l’infern? NEMINI PARCO, NEMINI PARCO, NEMINI PARCO!!!


Le chat noir. Vander. Trish.