Dessalinització Humana

Cap on anem? Les cantonades tenen senyals de prohibit
I hi ha un paio que cobra peatge als passos de zebra
L’humor sense gràcia mou les fulles del carrer
I la por els engrantges de la taronja mecànica
La llum d’un fanal m’invaeix com un OVNI
Estic dins el clabagueram
I allà no m’hi trobaràs
Sol com un mussol on ningú em troba
No veig ningú a qui allargar la mà
No em fa gràcia
Surto a caminar, sol, com un mussol
No allargo la mà
No em fa gràcia
No ric d’humor sense gràcia
No engreixo els engranatges
Potser soc jo que no m’hauria d’haver llevat
Potser sóc jo que m’he equibocat de sabates al sortir de casa
Si miro al terre tinc dos peus esquerres
M’estiro sota un pomer, la gravetat fa que vomiti
Em cauen els intestins
Nauseabund, sol com un mussol
Als ulls hi porto dues monedes, son pel tio del peatge
Només soc una hombra que ho atravessa tot
Fluïda com res, sense cos, sense sang
Cap vent de ponent m’agafa
No ric de coses sense gràcia
No tinc por
Em falten connexions neuronals per adivinar que penso
Necessito temps i café
Necessito corrent del mar per ser com ells
Per moure els engranatges...
No tinc por, tinc pressa
Res, res res res
Res trobo devant meu
Sol com un mussol.


Le chat noir.