Visceral

On ets tu que em tens?
Tu, que saps mossegarme
Tu, que jo t’estimo
Ets dins meu i ni tansols jo et conec
No se on ets
Em beses amb ulls escarlates
Em mossegues amb passió
Desitges el carmesí del meu cor
Una necessitat vermella ens invaeix
Em menjo la teva llengua
M’empasso el teu cor
La música corre entre tu i jo
Hi ha magia sota els nostres peus
Tu, que jo no et veig
Tu, que t’imagino
Ets la meva droga
Les papellones m’arriben a la pell
Palpo tot amb el nostre cos
Sintetitzem l’humitat de la nostre suor
I el nostre voltant es congela

Passos fermes de moviments fluids
Entre mirades de fades
Que ens marca un tango bionic
Llums tenues on hi veu el tacte del nostre cos
Encara quan no t’he trobat
I si demà ens creuem?
Ma femme imaginiére, ma femme ideál
Tu, que els meus pensaments només et veuen en éxtasi neuronal
Pell contra pell
Mugró contra mugró
Llavi contra llavi
Tot tan suau i etílic
Plou música, som pur romanç
Un ambient tan carregat en un claustre amorós
Quan siguem sota un fanal
I la nostra sang vermella, roja, carmesí, escarlata...
La nostra sang inflamable
Quan un petó meu sigui una rosa
Tendre, suau, sabrós, sentit, perillós...
Llavors? El temps s’aturarà
I ens fondrem, el summum serà nostre
Quan et trobi
Moriviurem.


Le chat noir.