La pell es mes real que les paraules
Les sensacions que es filtren per ella
La magia que combina amb els nostres ulls
La nostra mà cosida que ens porta a la fi del mon
On només tu i jo arribem
El nostre món
La pell es el que sent la pluja dels nostres ulls
L’amor bionic que ens poseeix cada batec
La metzina que ens suicida
La pell es el que et toco quan estem junts
I el que creus que et toco quan sabem que pensem
El que et recorda la meva olor
I on queda la teva quan deixo de tocar-te
La pell es el que em fa sentir-te
Per on suo la teva saliva
El que em permet sentir-te
No només es pell, es electricitat
Es magia, es dansa, es blues
La pell es l’òrgan del tacte
Es el joc que hi ha entre tu i jo
La pell es el que et fa pensar en mi
I a mi el que em fa sentir-te a tu
Le chat noir.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)

obsessionats per endinsar-nos en la matèria de les coses hem oblidat, efectivament, que la veritat es troba en la seva superfície
ResponderEliminar