Le chat noir

Camina sol sobre adoquins un gat negre com la nit, a qui no il·lumina cap llum d’ulls ni pensaments acurats de potes d’aranya, tansols pensa en el carrer, humit i taronja. Ni en l’assassí aganivetat que hi ha a la cantonada, ni com n’estaben de tacades de sang les mans de l’home amb qui s’ha creuat, només pensa en la boira musical que surt dels cubells de la brossa. No sent l’orgasme que te la veïna, ni olora la sang que plou del cel.
Aquest gat, negre com la nit només pensa en les gates per les que ha miolat, ha perdut la conta de les vides que té. Recorda la rosa que duia a la boca el dia de Sant Valentí, com els pétals volen sobre la fina pell d’alguna gata maula.
Aquest gat, negre com la nit avui marxa a dormir a la lluna pujat sobre un gin tónic carregat amb notes d’un blues. Vola, abduït per la llum taronja d’algun fanal ja baixarà, ja muntant un peix espasa.
Mira enrere quan plogui, mira enrere quan es faci fosc, si els teus ulls no només llegeixen i el teu cor no només batega, gira’t, potser hi ha quelcom extrany. Dú una rosa vermella com la sang, un gat negre, com la nit.




Le chat noir.